PREPARAR-NOS PER LA MORT
Deixar de veure la mort com quelcom espantós, que hem d'amagar, del que no hem de parlar, i menys davant els nens, o de les persones que estan a punt de morir, és imprescindible.
La mort, el traspàs, el últim viatge, o com poèticament li vulguem anomenar, forma part del cercle de la Vida. Sense mort, no hi hauria naixement, les malalties farien estrebades psicològiques i socials; la gestió del planeta en tots els sentits, seria inviable.
Però deixant de banda la necessitat o no de què la mort, tal com la coneixem, existeixi, ja que és una realitat, l'important és preparar-nos per aquest moment.
Per mi, preparar-me per la mort, és arribar al punt de no amagar res, cap sentiment envers aquest moment; poder parlar-ne sempre i amb qui sigui; podent expressar tant les meves pors, angoixes i dolor, com les meves esperances.
Però el més important, i el que més em ressona el cor i l'ànima, és el fet que per poder preparar-me per la mort, haig de preparar-me primer, per la vida.
I preparar-me per la vida, és viure cada dia i cada instant en plena consciència del que sóc, del que faig, de les meves il·lusions, de les meves conquestes; estimar plenament, amb llibertat i sense condicionaments.
No ens preparen i no preparem als infants per la vida. Els marquem, els instruïm, els "ensenyem"; els hi parlem d'estudis, de comportaments correctes, de futur........
I quan els hi parlem de felicitat, de conquerir somnis, de viure aquest instant, ens agradi més o menys?
No es tracta solament, i també, de gaudir cada instant (com últimament s'ha posat de moda), sinó d'entendre que és "VIURE". I viure és estar present en cada instant, en cada lloc, en cada situació, en l'acceptació de què això és el moment que És; i prou. Respirar conscient el moment, la situació, l'instant, l'abraçada, el peto, la mirada, el rebuig, el dolor,..........
Preparar-nos per morir no té cap sentit, si no ens preparem abans per la vida.
Passa ràpidament, diem; però si vivim cada instant, cada moment és etern, perquè és el moment present, sempre.
I si aprenem a viure, i vivim amb tots els sentits posats en la vida, en cada instant, quan arribi el moment de la mort, estarem més que preparats per deixar anar tot allò que ens ha fet sentir plenitud; perquè el nostre cor desbordarà de l'experiència viscuda en cada instant, i amb la plena alegria de no haver desaprofitat ni un segon de la nostra existència.
Preparar-nos per la mort és, estimar la vida, estimar el meu cos, estimar el meu cor, estimar els meus moments, estimar els moments amb els altres, estimar els meus somnis, estimar les meves inseguretats, estimar el meu dolor, estimar la teva bellesa, estimar el meu país, estimar el teu paisatge, estimar els meus talents, estimar els teus dubtes, estimar el meu silenci, estimar les teves paraules; Viure és, estimar........
I llavors estem preparats, ..............per viure la vida i la mort!
IRIS SALA
PREPARARNOS PARA LA MUERTE
Dejar de ver la muerte como algo espantoso, que tenemos que esconder, del que no tenemos que hablar, y menos ante los niños, o de las personas que están a punto de morir, es imprescindible.
La muerte, el traspaso, el último viaje, o como poéticamente le queramos denominar, forma parte del círculo de la Vida. Sin muerte, no habría nacimiento, las enfermedades harían destrozos psicológicos y sociales; la gestión del planeta en todos los sentidos, sería inviable.
Pero dejando de banda la necesidad o no de que la muerte, tal como la conocemos, puesto que es una realidad, lo importante es prepararnos por este momento.
Por mí, prepararme para la muerte, es llegar a un punto de no esconder nada, ningún sentimiento hacia este momento; poder hablar siempre y con quién sea; pudiendo expresar tanto mis miedos, angustias y dolor, como mis esperanzas.
Pero lo más importante, y el que más me resuena el corazón y el alma, es el hecho que para poder prepararme por la muerte, tengo que prepararme primero, para la vida.
Y prepararme para la vida, es vivir cada día y cada instante en plena conciencia de lo que soy, de lo que hago, de mis ilusiones, de mis conquistas; amar plenamente, con libertad y sin acondicionamientos.
No nos preparan y no preparamos a los niños ara la vida. Los marcamos, los instruimos, los "enseñamos"; les hablamos de estudios, de comportamientos correctos, de futuro........
Y cuando les hablamos de felicidad, de conquistar sueños, de vivir este instante, nos guste más o menos?
No se trata solamente, y también, de disfrutar cada instante (cómo últimamente se ha puesto de moda), sino de entender que es "VIVIR". Y vivir es estar presente en cada instante, en cada lugar, en cada situación, en la aceptación de qué esto es el momento que Es; y basta. Respirar consciente el momento, la situación, el instante, el abrazo, el beso, la mirada, el rechazo, el dolor,..........
Prepararnos para morir no tiene ningún sentido, si no nos preparamos antes para la vida.
Pasa rápidamente, decimos; pero si vivimos cada instante, cada momento es eterno, porque es el momento presente, siempre.
Y si aprendemos a vivir, y vivimos con todos los sentidos puestos en la vida, en cada instante, cuando llegue el momento de la muerte, estaremos más que preparados para soltar todo aquello que nos ha hecho sentir plenitud; porque nuestro corazón desbordará de la experiencia vivida en cada instante, y con la plena alegría de no haber desaprovechado ni un segundo de nuestra existencia.
Prepararnos para la muerte es, amar la vida, amar mi cuerpo, amar mi corazón, amar mis momentos, amar los momentos con los otros, amar mis sueños, amar mis inseguridades, amar mi dolor, amar tu belleza, amar mi país, amar tu paisaje, amar mis talentos, amar tus dudas, amar mi silencio, amar tus palabras; Vivir es, amar........
Y entonces estamos preparados, ..............para vivir la vida y la muerte!
IRIS SALA
