http://www.121sb.com/ruediger-dahlke-la-leche-es-extremadamente-peligrosa-y-puede-ocasionar-cancer/
ACOMPANYAMENT EN LA TRANSFORMACIÓ INTERIOR I EL CANVI DE CONSCIÈNCIA. ACOMPAÑAMIENTO EN LA TRANSFORMACIÓN INTERIOR Y CAMBIO DE CONSCIENCIA.
dimecres, 20 de gener del 2016
dilluns, 18 de gener del 2016
CONFIAR
Confiar. Saber que l.Univers s'encarrega de tot.....
Així es com me sento aquest matí. Començo la setmana i m'aixeco amb aquella pau interior que fa desaparèixer la meva por, la meva inquietud, el meu neguit, i que me porta la calma dolça i tendra que inunda el meu cor i es desborda per les meves espatlles, la meva esquena, l'estomac, els budells; els pensaments es calman i de cop semble que algú els hagués acaronat i regat amb perfum de roses.
I de fet, me pregunto que ha pogut passar. Res es diferent, cap situació a canviat; cap esdeveniment nou a fet acta de presencia. Tot semble la continuació d'ahir el vespre.
Confiar. Amb el convenciment de que tot està bé. I de que el no ho està, només es perque a mi no m'agrada com està, però que està bé.
De que tot té una raó que ara no entenc, però que no tardaré a descobrir; de que el temps en parlarà amb passat i en futur, lligant les experiències fins tancar el puzle que ara tinc estripat.
Confiar, que faig el millor que sé fer, que soc coherent amb el que el meu cor sent, i la meva ment divaga; que camino per el camí de la vida seguint la voluntat del meu Esperit, sense preguntes, sense esperar moltes respostes, i sobre tot sense presa per descobrir el regal que la vida me portara demà, altra cop en un altre matí, en el que tornaré a confiar.
IRIS SALA
Així es com me sento aquest matí. Començo la setmana i m'aixeco amb aquella pau interior que fa desaparèixer la meva por, la meva inquietud, el meu neguit, i que me porta la calma dolça i tendra que inunda el meu cor i es desborda per les meves espatlles, la meva esquena, l'estomac, els budells; els pensaments es calman i de cop semble que algú els hagués acaronat i regat amb perfum de roses.
I de fet, me pregunto que ha pogut passar. Res es diferent, cap situació a canviat; cap esdeveniment nou a fet acta de presencia. Tot semble la continuació d'ahir el vespre.
Confiar. Amb el convenciment de que tot està bé. I de que el no ho està, només es perque a mi no m'agrada com està, però que està bé.
De que tot té una raó que ara no entenc, però que no tardaré a descobrir; de que el temps en parlarà amb passat i en futur, lligant les experiències fins tancar el puzle que ara tinc estripat.
Confiar, que faig el millor que sé fer, que soc coherent amb el que el meu cor sent, i la meva ment divaga; que camino per el camí de la vida seguint la voluntat del meu Esperit, sense preguntes, sense esperar moltes respostes, i sobre tot sense presa per descobrir el regal que la vida me portara demà, altra cop en un altre matí, en el que tornaré a confiar.
IRIS SALA
diumenge, 17 de gener del 2016
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)


